| La discografia CD de Miquel PUJADÓ es disponible a www.friendship-first.com  Pagament securitzat |
Miquel PUJADÓ
© Photo Juan Miguel Morales
Biografia
33Trs / CD
Ecoute
mp3 Ecoute
mp3 Ecoute
mp3 Ecoute
mp3 
Biografia |
Miquel PUJADÓ neix l’any 1959. Estudia Filologia i treballa com a professor de Llengua i de Literatura a partir de 1982, any en què enregistra el seu primer àlbum: El temps dels fanals en flor. A partir de l’any següent, Pujadó escriu també sobre Cançó internacional (especialment la catalana i la francesa) per a diverses publicacions: “Serra d’Or”, “Avui”, “Revista Musical Catalana”, “Cahiers d’études Léo Ferré”... El 1984, publica un segon àlbum (Calaix de sastre) i dirigeix i presenta un programa radiofònic sobre Cançó a la Cadena 13. Actua per tot arreu (també fora dels Països Catalans: Madrid, Saragossa...) i enregistra diversos programes per a TVE i TV3: “Fes Flash”, “Taula de so”... El 1986 apareix el seu tercer àlbum (Papiroflèxia). Un any més tard, el trobem com a guionista a RNE/R4. Comença a escriure temes per a altres cantants, com Maria-Josep Villarroya. A TVE i TV3, se’l pot veure a programes com “Te o cafè” i “Música Vista”. El 1988, presenta el seu quart àlbum (Mel i Vinagre) a l’ “Àngel Casas Show” de TV3, acompanyat per la gran orquestra de Josep M. Bardagí. Guanya per aquest disc el Premi al Disc Català de l’Any (RNE) als millors textos. Abans de la fi de l’any, col.labora en el disc col.lectiu Tocats de Nadal. El 1989, durant la Festa Major, Terrassa, la seva vila, el proclama “capgròs de l’any” (és batejat un capgròs a la seva imatge). Ed. Pòrtic publica la seva traducció de la novella de Georges Brassens La torre dels miracles. Paral.lelament, comença a plantejar-se d’adaptar al català les cançons del mestre de Seta. Canta a París, l’Alguer, Euskadi... |
 Miquel PUJADÓ et ses musiciens (avril 2003) © Photo Slàvia |
Miquel PUJADÓ et ses musiciens (avril 2003) © Photo Slàvia |
El 1990 surt el cinquè àlbum: Ambaixador d’Enlloc, arranjat per Manel Camp. L’any següent, Ed. Columna publica un llibre (El mot i qui el vetlla) que recull tots els textos que ha escrit i enregistrat fins aleshores, i que és prologat per Raimon. Pujadó, a finals de 1991, canta al Teatro Lirico de Milà en un Festival Brassens (amb Paco Ibáñez, Joël Favreau, etc) i l’any següent, a més de la compilació en CD Temps Avall, apareix La mala herba , un CD que aplega 17 versions brassenianes. Pujadó el presenta al Théâtre de la Mainate (París), al Palau de Congressos de Perpinyà i a moltes localitats catalanes, valencianes i balears. L’any 93 apareix un segon CD dedicat a Brassens (Els companys primer), enregistrat amb la col.laboració de Pere Tàpias, Jaume Arnella i altres cantants. El 1994, Pujadó canta a Madrid, Espace Brassens de Seta, etc, i enregistra un programa especial de ½ hora per a TVE. |
El 1995, nou CD amb temes propis (Brasa de Fènix), que presenta en concert a L’Espai (Barcelona) i a diverses localitats: Terrassa, Mercat de Música de Vic, Igualada, El Vendrell, La Cuarta Pared de Madrid, etc. Enregistra un programa d’una hora per a TV3. Adapta les cançons de l’Orquestra de Ray Ventura per al CD Estic content que rutlli, de La Salseta del Poble Sec. Canta les seves adaptacions de Brassens al Teatre de l’Institut Français de Barcelona, Manresa, Palau d’Esports de Pau, etc. El 1997, nou CD de temes propis: Núvols i Clarianes (novament Premi del Disc Català de l’Any als millors textos). Un resum d’una hora del concert de presentació de l’àlbum és emès tres vegades per TV3. El mateix any guanya el premi de poesia Agustí Bartra. Escriu cançons per al CD Quan l’amor és tan gran de Dyango i versions per al programa de TV3 Bojos pel ball. 1999: Nou CD (Somriures que mosseguen). Adapta dotze cançons franceses (de Trenet, Brel, Ferré, Barbara, Lemarque, Laffaille, Nougaro...) per al CD Íntim de Guillermina Motta. Canta al Festival Notes en Bulle d’Artigues, Luxemburg, Sarrebrück, Festival Thank You Ferré al Trianon Palace de París (amb Michel Legrand), teatre Malic de Barcelona, etc. El 2000 es doctora en Filologia Romànica amb una tesi consagrada a la Cançó francesa i catalana del s.XX: una part de la tesi és publicada immediatament per Proa/Enciclopèdia Catalana amb el títol Diccionari de la Cançó. Dels Setze Jutges al rock català. Concert enregistrat per a TV3 a L’Espai per al programa De prop. |
Canta a Ricaldone (festival L’Isola en collina), Teatre Molière de Seta, Zénith de Montpeller, Mauguio, Bédarieux, Vaison la Romaine, Bilbao, Mungia, Mallorca, Menorca... El 2002 apareix el seu 9è àlbum de temes propis: Estabilitat Precària. Alguns temes d’aquest disc (“La reina dels blaus”, “Pretèrit imperfet”, “Vagis on vagis”) són inclosos immediatament en diversos discos col.lectius. Canta a diverses localitats de Catalunya (també en un festival al Palau de la Música en homenatge a Salvador Escamilla) i del País Valencià (Almussafes, Elx, Cocentaina...), i també sovint a França (Vauvert, etc). Musica un poema per al CD de Titot Guillem de Berguedà. El 2003 guanya el premi Cerverí al millor text inèdit de cançó per “Malgrat tot, la vida”. A la primavera, apareix el CD El temps no té cap importància (una visita a Georges Brassens), que presenta en concert al Teatre Tantarantana de Barcelona. Estrena un nou espectacle amb un trio dirigit per Marcel Casellas: a Reus, París (Forum Léo Ferré), Festa Major de Gràcia, Donostia, Mallorca, Les Borges Blanques, València, Cocentaina, Manresa, Bellpuig, etc; i també un espectacle piano-veu (Entre la veu i els dits) amb Conrad Setó, que presenta a l’Auditori Enric Granados de Lleida, Festival Chansons de Parole de Barjac, Tarragona, Vic, etc. A partir de setembre, dirigeix i presenta el programa “La Senyora Cançó” a Ona Música, i realitza els guions del programa “Obre’t d’orelles”, que Guillermina Motta presenta a Catalunya Cultura. El mes de desembre, durant la Nit de Santa Llúcia li és atorgat el premi de contes Lola Anglada. "Entre la veu i els dits", el darrer CD de Miquel Pujadó (2004), és un apassionant balanç dels seus primers 22 anys de trajectòria, ja que inclou -a més de dos temes recents i inèdits i d'una peça instrumental- noves versions de catorze cançons extretes de tots i cadascun dels nou àlbums de temes propis que l'autor i cantant català ha enregistrat de 1982 ençà. Són cançons tan representatives com "Sóc un peix de terra endins", "L'hecatómbola", "A Terrassa hi ha una plaça", "La reina dels blaus", "El temps dels fanals en flor" i "Una tarda al bar Pastís", al costat d'autèntics redescobriments: "Els corsaris de la nit", "Apologia del tacte", "Les marees del temps", etc. Tot plegat, amb un tractament instrumental depurat però de gran riquesa, gràcies al diàleg musical (que va molt més enllà d'un simple acompanyament) establert amb Conrad Setó, pianista d'excepció -també compositor i antic col.laborador de cantants com Lluís Llach, Pau Riba i Ovidi Montllor. El CD inclou una pista de CDROM amb un CV i tots els textos en català, francès i castellà. Prepara diversos CD: Venedor de vent (nou CD de temes propis), per al 2005; i també un nou CD amb versions de Brassens i una monografia dedicada a musicacions de poemes d’Agustí Bartra. |
LA SÍNIA I L’ESTRELLA. SUITE D’AGUSTÍ BARTRA Durant quasi 25 anys, Miquel Pujadó ha escrit i compost les seves pròpies cançons (només s'ha permès, al marge d'aquesta activitat i del seu treball per a altres grups i cantants, l'adaptació d'una quarantena de cançons de Georges Brassens, que ha enregistrat en 3 CD, entre 1992 i 2003). En tot cas, mai no havia cantat la musicació de cap text aliè (i només n'havia musicat un fins ara, per al disc que Titot va dedicar a Guillem de Berguedà). Però vet aquí que el seu darrer CD està
consagrat als darrers poemes d'un dels més grans poetes catalans
de l'exili: Agustí Bartra (1908/1982). Són uns vint
textos, plens de vida, emoció i intel.ligència, que
han estat musicats amb el més gran respecte per la intenció
de cada mot, però també amb una enorme varietat melòdica
i rítmica. El disc ha estat enregistrat amb cinc músics
excel.lents (Esther Mas: piano/acordió - Santi Méndez:
guitarres - Eduard Altaba: baix elèctric/contrabaix - Toni
Rocosa: clarinet/clarinet baix/tenora - Xarli Oliver: bateria/percussions),
amb arranjaments de l'esplèndid compositor i orquestrador
Marcel Casellas. |
El CD, disponible a partir de maig, inclou un llibret amb tots els textos en català i en anglès. La il.lustració de la coberta és del gran dibuixant Miquel Ferreres. |
Christian Verrouil © Friendship-First 2000 / 2006 |
Website oficial de Miquel Pujadó
Presentació i Venda per Internet de la discografia
de Miquel Pujadó.
WWW.FRIENDSHIP-FIRST.COM
El millor de la cançó d'autors
Cap element d'aquesta pàgina no pot ésser
utilisat com a base de documentacio, ni transmès de qualsevol forma,
electrònica, mecànica, fotocòpia o fins i tot enregistrada,
sense l'autoritzacio de l'artista o de FRIENDSHIP FIRST.
© Friendship First 2000 - 2005